El Vèneto come el Lusènburgo – fuxiòn e referendum

Luxemburg : the angel war memorial A volte a mi me capita de parlare co de le persone de ‘sto referendum k’ el PNV el intende fare par interogare el Popolo vèneto relativamente a la só volontà de tornare indipendente.

In résposta, la prima aférmasiòn ke cuaxi senpre me sento fare da ‘ste persone la xé « a no penso propio ke i te làsarà fare un referendum cusì ! » e la seconda la xé « a te vedarè ke i tirarà fóra tùte le raxon posibili e imajnabili, rivando fin a la Corte Costitusionale Italiana se servirà, e i te dirà ke anca se el referendum el venharà fàto, d’onhi modo el sarà un referendum sensa valore ».

E cuando ke me sento dire ‘ste robe (de frécuente a dire el vèro), da un fià de tenpo a mi me vien da contarghe a ‘ste persone la storia de cuando k’ el Popolo lusènburghexe el ga décidésto na volta par tùte ke la só Léngoa nasionale la gheva da esare el Lusènburghexe e no el Todesco e manco oncora el Franxoxo.

Dopo secoli de bilénguismo franco-todesco (bilénguismo de Corte, aristocratico e no d’ el Popolo ke invese el parlava el Lusènburghexe), int’ el 1941, anca se sóto l’ ocupasiòn todesca i lusènburghexi i catava el corajo de auto-indire un referendum e réconosare de fàto la Léngoa lusènburghexe come la só unica Léngoa matèrna. In pièna ocupasiòn todesca, co i s-ciopi nasisti puntà contro, i lusènburghexi i gà catà el corajo de fare un referendum auto-indéto. Come tanti storici i aferma, cuela dàta la senha par i lusènburghexi el inisio de la só identificasiòn nasionale.

Mi conto senpre ‘sta storia inte la speransa ke la sipia el modo de convinsare anca i me interlocutori pì difisili ke un referendum par l’ indipendensa d’ el Vèneto el xé fatibile, anca s’ el se dovése auto-indire. Ma tróvo senpre cualkeduno ke continua dixendome « Eeeeh si, ciò ! Ma i vèneti no i xé miga i lusènburghexi ! In Vèneto no podarîa capitare cuel ke xé capità in Lusènburgo », cuaxi a volerme dire ke i vèneti no i ga le medexeme balòte cuadrate ke i gà dimostrà de gavere cualke miliaro de lusènburghexi contro la mastodontica e invinsibile (a ‘l tenpo) Armada todesco-nasista.

Cosa vol dire cuesto ? Ke noaltri vèneti semo de i mexi omani ?

No, vol dire ke semo disgregà, ke no femo màsa critica, ke no se ghemo nhancora organixà.

A ghe xé na vècia barxeléta ke la fa cusì : a ghe xé un injenhere, un fixico e un matematico ke i vien serà drento a tre camare difarenti, co na pena par scrivare, un cuadèrno e na scatola serà co drento la ciave par vèrxare la porta. Dopo cualke minuto el injenhere el vièn fora da la camara e i ghe dimanda come k’ el gabia fàto a tirar fóra la ciave da la scatola e lu el résponde « senplice, a go fàto lèva co la pena su ‘l covèrcio de la scatola e so stà bon de vèrxarla ».

Dopo racuante òre a vien fóra anca el fixico e a la medexema dimanda el résponde : « a go calcolà l’ inclinasiòn e la fòrsa ke dovevo darghe a la scatola par tirarla contro el muro e spacarla. Na volta fàto i calcoli, a go lancià la scatola contro el muro, la se xé spacà e cusì a go récuperà  la ciave ».

Dopo racuanti dì el matematico no ‘l jèra nhancora venhésto fóra da la camara. Alora, tùti preocupà i vèrxe la porta e i cata el matematico par tèra, incosiente, tra la vita e la morte, co ‘l cuadèrno pièn de calcoli stra-difisili… I lèxe còsa k’ el gheva scrito inte la prima pajna d’ el cuadèrno : « suponemo par asurdo ke la scatola la sipia xà vèrta. » …

A xé proprio cuesto el punto, in ‘sto momento storico a ghemo la nesesità de movarse come el injenhere o al màsimo come el fixico e no come el matematico… Ghemo da concrètixare.

No so drio dire k’ el matematico no sèrva, ma int’ el caxo de l’ indipendentismo vèneto, la definisiòn teorica de cuel ke ghe xé da fare la xé xà stà dà. Dèso ghemo da metare da parte la pajna de la teoria e ghemo scumisiare a aplicarse praticamente par vèrxare cuela maledeta porta e ndar fóra da ‘sta maledeta camara… ke senpre de pì la xé drio deventare na camara a gaz.

A xé par cuesto ke mi digo senpre ke uno pol anca parlare de come ke lu el vede el Vèneto d’ el futuro, ma ke no sarà cuesto a catare el modo de vèrxare la porta. De frecuente digo anca ke secondo mi a xé finîo el tenpo de le asociasiòn indipendentiste costituîe si e no da dièxe o cundixe persone ke le xé convinte ke le pol fare anca sensa el suporto de la xénte, serà in sè medexeme, a autoreferensiarse, ke le gà tajà tùti i ponti co la realtà.

Mi so un informatico e el informatico el xé un fià come un fixico, ligà fortemente a la Matematica, ma co l’ intensiòn de dopararla par fini pratici. E me sento de dire ke dèso a xé rivà el tenpo de metare da parte la teoria e de scumisiare co l’ aplicasiòn pratica e oncora mèjo co l’ aplicasiòn injenheristéga de le nostre idee.

A xé rivà el momento de vèrxare la porta e ‘ndar via.  E par farlo ghemo da fare su la màsa critica, coinvoljere pì vèneti posibili, radicarse int’ el teritorio.

Durante el périodo de Pascua, tornando in Patria, a me xé capità de partesipare in cuanto ospite no iscrito a na réunion d’ el PNV.

Durante cuela réunion se parlava de costituire na Comisiòn Statuto e de darghe come mira cuela de sentire i movimenti indipendentisti, in primis el PdV, par vedare se ghe jèra la posibilità de fare na fuxiòn.

‘Sta roba la me ga convinto e me so dito ke jèra l’ òra de fare la me parte, anca se fixicamente me cato la pì parte d’ el tenpo in Lusènburgo.  Cusì me so iscrito a ‘l PNV e me so proposto de far parte de la Comisiòn Statuto. La me xé ‘ndà bèn e cusì me so récatà co altri cuatro amighi d’ el PNV a vèrxare contàti co ke altri indipendentisti par capire còsa poder fare par rivare a na fuxiòn.

El laoro ke pì el xé ‘ndà vanti el xé stà cuelo fàto co ‘l PdV, tanto ke la Comisiòn Statuto la xé rivà a propore a ‘l Congrèso d’ el PNV de sabo pasà de le modifike a ‘l propio Statuto su punti ke i venheva considerà da ‘l PdV un fià pì critici de altri.

Devo dire ke so stà un mucio contento de savere ke bona parte d’ el nostro laoro el xé stà votà favorevolmente d’ al Congrèso, vol dire ke no ‘l xé stà fàto par nhente.

Se gaveremo la capacità (e forse un fià de fortuna) de rivare a na fuxiòn co ‘l PdV e metare in piè un nóvo partito indipendentista, saremo rivà a terminare el primo pasetin, faxendo màsa critica a nivelo de partito/movimento gavaremo na préxénsa senpre pì radicà intel teritorio, e aumenteremo anca la nostra vixibilità.

Cuesto, a me modèsto parere, portarà prima de tùto a l’ iscrisiòn de nóvi sòci, ke vedendone cresare i ne darà fiducia. Penso, par exenpio, a tanti leghisti ke dopo le ultime afermasiòn de Bossi a Venèsia (el dixeva ke la secesiòn la xé stà mesa da parte e ke dèso par lori a ghe xé solo el federalismo fiscale solidale) i se gavarà definitivamente svejà da l’ inbriagadura.

Na volta k’ el partito cresarà el gavarà la fòrsa par esare senpre pì vixibile int’ el teritorio, e cusì la màsa critica no la cresarà solo a nivelo de movimento/partito, ma anca a nivelo de xénte de la strada ke ne darà fiducia… i vèneti.

A cuel punto, gavaremo le carte in regola par fare cuel ke ga fàto i lusènburghexi durante la Seconda Goèra Mondiale, ma anca cuel ke xà dèso i xé drio fare tanti altri Popoli in Europa ke i ga cuaxi la màsa critica par otenhere la só indipendensa.

Luni de la stimana pasà la Comisiòn Statuto la se xé catà par discutare de ‘l incontro ke se gavarîa ‘vésto un pèr de dì dopo co ‘l PdV. A ‘l momento de saludarse, uno de noaltri el ghe ga dito a ke altri : « … dèi !  A vedo ke ghe xé le persone juste, ‘sta volta ghe la fèmo ».

Mi spero ke la fuxiòn tra PNV e PdV la sipia a ‘l angolo.

Andrea

PNV – Lusènburgo

written by

The author didn‘t add any Information to his profile yet.
Related Posts