Récordi in Léngoa Vèneta – secondo toketo.

El Lusènburgo el xé conosésto cofà Piàsa Finansiaria, cofà se dixe, parké a ghe xé tante banke de tùto el mondo.‘Ste banke le vien in Lusènburgo parké inte i àni pasà ‘sto Stato picinin incastrà tra Francia, Alemanha e België el xé sta bon de metare in piè un vèro inpero finansiario, tanto da parmetarghe de devenhere la Camara de Conpensasiòn Finansiaria (cusì se dixe) no solo par l’ Europa, ma anca par tante altre parti de ‘l mondo.

Mi so un informatego, un struca botoni i dirîa i me amighi matemateghi par ridarme drio (l’ Informatica la xé in realtà na specialixasiòn de la Matematica).

A pararîa ke no gabia tanto a ke fare co Finansa e robe de ‘sto xénere, ma invèse un informatego ke vien in Lusènburgo a laorare el ga alte probabilità de rétrovarse a fare software o projèti par cualke banca.

E par farlo el ga da esare sertificà… o mèjo el pol anca no esarlo, ma tùte le banke le dimanda un minimo de sertificasiòn bancaria.

Cusì, la prima Vèrta (Primavera) ke stavo in Lusènburgo, a ghevo dimandà de fare de i corsi de formasiòn bancaria, dedicà a le figure profesionali cofà la mia. Na volta pasà i corsi e ciapà la sertificasiòn a se deventa Professionnels du Secteur Financier (PSF).

‘Sti corsi i vien tenhésti da na Istitusiòn formativa ke la fa solo ke cuesto (formasiòn finansiaria e bancaria) e ke la xé sostenhésta da la Camara de Comercio Lusènburghexe. La xé na Istitusiòn veramente inportante, tanto ke i insenhanti de Economia, Finansa e materie de ‘l xénere no solo lusènburghexi, ma anca de i Stati frontalieri, i dimanda de poder insenhare in cuesto o cuel corso.

La prima matina ke so ‘ndà fare el primo de ‘sti corsi, a me so trovà int’ una clàse conposta da na ventina de persone. El corso el jèra tenhésto in Léngoa franxoxa. El profesore el riva puntuale e el se préxénta … nome de fameja franxoxo o d ‘onhi modo valon.

La prima roba ke ghemo fàto a xé stà de préxéntarse, uno par uno, dixendo come se ciamavimo, cual ke jèra la nostra profesiòn, da indove ke rivavimo, e vanti cusì.

Rivà el me turno, a spiego ke mi so un informatego, ke so là par ciapare la sertificasiòn PSF, ke go raixe a na ventina de kilometri da Venèsia…

… e a cuel punto là, el profesore el canbia el modo de vardarme, me sento come spiocià, come se gavese dito calcosa ke gheva incurioxîo oltremodo cuela persona.

Intanto la lesiòn continua, fin a ‘l momento de la pauxa.

E cusì, me rétrovo su ‘l coridoio ke ‘ndavo vèrso la makineta de ‘l cafè … e ‘sto profesore, k’ el caminava verso la makineta de ‘l cafè anca lu, el me ga dito na roba : de ke zona de la tèraferma ti ti xé?

E me lo ga dito proprio cofà lo go scrito, no go miga tradoto !

El omo el me gheva parlà in Léngoa Vèneta, variante de Venèsia.

Alora mi ghe go dito da ke parte exata de la tèraferma venesiana mi venhèa  e suito dopo a xé tocà a mi a farghe la dimanda :  ma parké el conose la Léngoa vèneta?

E lu el me conta la só storia.  Só mama, venesiana, la jèra rivà inte la zona franxoxa a i confini co ‘l Lusènburgo cuando la gheva 19 àni, la jèra venhésta co só mama e só popà, ke i jèra venhésti a sercar un fià de fortuna inte le zone de le mine – miniere – de fèro e carbon.

Na volta cuà, só mama la ga conosésto un franxoxo e la se ga maridà. Na volta ke ‘l me insenhante de materie bancarie el xé nàto, só mama co lu la ghe parlèa solo e solamente in venesian. E cusì, ‘sto profesore, a parte el Franxoxo el Inglexe e un fià de Todesco el parla fluentemente la me Léngoa màre, el Vèneto.

A me récordo cuela pauxa cafè come interminabile, parké ‘sto sior el se xé meso a contarme de Venèsia, de cuanto ke la ama, e de ‘sta càle e de cuela fondamenta, de ‘sto angoleto e de cuela piàseta…

Dopo tanti àni pasà a Venèsia par fare le scole superiori e l’ Università, forse cuei posti là mi i conosevo tùti, e no ‘l me  ga stupîo pì de tanto par cuesto, ma el me ga stupîo par ‘l amore ke ‘l ga par Venèsia. El me ga contà de le so vixite a i parenti venesiani cofà a le esperiense pì bèle de la só vita, el me ga contà de Venèsia cofà el sol posto indove ke ‘l vorîa vivare, anca se purtropo a ghe tóca vivare in Lusènburgo, e vanti cusì.

E tùto me lo ga contà in Léngoa vèneta.

E pensando dèso a cuel incontro de racuanti àni pasà, a no pòso far manco de pensare a cuanto amore e pasiòn ‘sta persona la ghe metèa inte le parole ke la me dixèa, dimostrandome tùta la só réconosensa par darghe la posibilità de esare el só interlocutore e par cuesto de darghe la posibilità de doparare na Léngoa ke lo tien ligà a le só raixe… anca se lu in Vèneto no ‘l xé nàto.

E podopo a penso a cuei cuatro bacuki ke oncora i xé sentà inte i scrani de Palaso Balbi e no pòso far manco a pensarli cofà cuatro simioti (a se dovarîa dire mone se se volese parlar bèn in Vèneto) ke no i fa altro ke alsare la man par votare a favore o contro scoltando i ordini ke riva da oltre frontiera (oltre la frontiere vèneta intendo dire) … désmentegandose de le propie raixe… vènete.

Andrea

VS – Lusènburgo


written by

The author didn‘t add any Information to his profile yet.