GAXETA ADÌO

Ricevemo e volentiera pioveghemo:

Gaxeta Veneta: n'altra censura italiana!

Na stimàna fà el mininstro de l’interno (Maroni) in parsona, el sernìva de fàr on àto de fòrsa ilegàl pa terminàr la GaxetaVeneta.

El coestor de Trevixo el produxea on mandà de secoestro e parcoixisiòn de on dei nòstri colaboradùri.

El sìto el xé sta oscurà in racoaxi tuto el teritòrio taliàn, el se pol vedar solo a l’estaro e da l’estaro. No i ga sensurà i artigoli incrimenà, ma diritùra tuto on sito de 2 giga. I ga dovesto intimàrghe i server ca i se ga in parte ribalà. I ga sarà on jornal! I ne ga portà vìa 3 computer co on disco fìso inpienà de cartoni anemà pa puteli : “complimenti Maroni, sei un glande”. Ringrasiemo chi ca ne ga avertìo el dì indrio (altro ca servìsi special”!), ma no servìa, no ghemo gninte da scòndar, la xe na rivolusiòn a la luse del sòl so stile Ghandiàn, ma co mexi tecneghi e de comunegasiòn a l’avangoardia.

La Lega Nord no la tòlera la disidensa, no la tòlera èsar critegà càxa sòa. La Lega Nord, la ga sarà l’ònego sìto intieramente in Lengoa Vèneta, on sìto sensa sponsor ca el ga rifiutà parfìn schèi pa no dìr serte ròbe, e ca el se ga mantignìsto pa 3 àni co sacrifìsi, incorutibilità e autofinansiandose.

Semo contenti, a xè vignista fòra l’ànema autoritària e intolerànte de la Lega Nord ca la pretende de fàr i intaresi dei Vèneti e ca invese la xé on partito taliàn. I fàti a li parla da lùri sòli.

El Zaiagate el xe sta solo on pretesto pa eliminàr el vero aversàrio, la vèra alternatìva ca ghe rèsta ai Vèneti : INDEPENDENSA. I ga paùra de chi ca sìga la vera solusiòn, l’ònega vìa pa canviàr el destìn dei Pòpoli sòto dominasion taliàna : Furlani, Veneti, Tirolìxi, Sardi, Siculi…. Volemo federarse co l’Europa, la italia e ròma no li serve, i xe on còsto inùtile.

Naltri a l’insegna de la libartà no femo sensure, ghemo piovegà on artigolo rivà da chela ca ritegnemo na fonte sèria, e no ghemo mai coerelà o festo malagrasie contro chi ca ne parla contro, no xe la nostra lìnea. El web no se sensura, pitosto se da el dirito de replega, e internet lo dà a tùti. Xe on mòdo de pensar ca a ga da canviàr. I stàti nord Europei i ne ga manifestà solidarietà, le asociasiòn pa i dirìti omanetàri e ànca serti jornàl e jornalìsti. On fràco de xente ga paùra parlàr, de scrìvar, la italia la varda l’Iran fa on ca el se varda al spècio.

A xé lori, chi ca a xe al poder, ca no li aseta de metarse al livelo de tuti i utenti e replegar. Chi ca a xe rento el poder de el stàto taliàn, el pensa ncòra fa rento i rejimi del tipo Iran (anca lori li oscura i sìti).

Naltri no ghemo curiculum, no ghemo tìtoli academeghi, no ghemo na reputasion, no semo moralisti, no semo rufiàni, no lechemo el da drìo, semo i pària de sta sosietà, no ghemo gninte da scòndar, nàltri no podemo maciarse pi de cusì. Amemo le roje, amemo i fenoci, i trans, e le fighe de tùto el mòndo, i ebrei, i mori, i marochìni, i albanìxi; femo i corni e se li femo fàr; porchexemo e saludemo sòlo i stradìni o chi ca xé ùmile; ne fa schifo chi ca a se mete la màscara pa tradìr la fidùsa del pòpolo. A xè lori co la màscara ca i ga l’ànema spòrca e li invòca la privacy, la difamasiòn, e li dopàra el poder politego pa intimidìr. La privacy serve sòlo lori pa scòndarse e saver tùto de naltri poricàn co ghe còmoda. A sta xente no ghe va ben la resiprosità, ca la xe la bàxe de l’ogoaliànsa. Internet el ga da èsar lìbaro de dir tùto e el raverso de tùto, dopo xe la libartà de chi ca ghe va de sercàr pi in fondo la verità.

Naltri diritùra ghevimo avertìo traverso conosense Zaia de la piovegasiòn de l’artigolo, pa dàrghe la posibilità de replegar e dir la sòa; anca dòpo la denunsa. Ne despiàxea sòlo pa so mojer in tùti do i càxi ca fùse o no fùse vèro. Ghemo rispeto pa le sofarense del còr, ma existe on prinsìpio pi inportanten na batàja pa on mondo libaro : SENSURA XERO sol web.

La polisia ca la xe vignista parcoixirne e secoestrarne la se ga conportà puìto e ghemo persepìo ca i se vargognàa far on abuxo cusì. Lo ripetemo, naltri semo soldà ca fa la goera a on stàto ca el ga construìo on inpero de privileji : italia. Le nostre àrme le xè la libartà de espresiòn, le conesiòn, le imajini, la paròla, la scritùra. Eco cosa ca a xé la nostra soversiòn. Se ghemo e se sentemo in tola co militàr de ogni gràdo, co disidenti de ògni ràsa, co politeghi de ògni càsta, no ghemo prejudisiàl e co xe òra a li sirachemo sensa distinsiòn. Xèlo on crìmene ver cognosense? Vorìseli ànca sensuràr chi ca cognosemo e obligàrte parlàr solo co chi ca vol lùri? Ghemo diritùra intervistà Bin Laden 2 ani indrìo!

Le potense del mondo le ga xà dixegna la màpa jeopolitega de la penìxola italega, la itàlia la xe on pexo inutile, danoxo sensa senso, semo drio ndàr verso strutùre pi xnele, pi efisienti, pi lìbare.

El vèro risorjimento el xè sto chi, a xè deso ca a semo drìo delibaràr i Pòpoli de la penìxola italega da on sistema xmarso sòra i caveli. Basta italia.

El jìro de seso inbastìo da Berlusconi e inte i palàsi del poder, el xè l’ecoivalente de na dròga a ndo chi ca la tol, dòpo, drio el spauròn de la moralità, el aseta ogni tìpo de ricàto. Naltri no semo contro el sèso, ansi, a ne piaxe on mùcio, ma dixemo no a la ricatabilità. I politeghi i ga da sentirse lìbari de divartìrse e de fàrlo a la luse del sòl sensa èsar ricatà, pa sta raxòn rivendichemo la màsima libartà e invitemo ridarghe sòra. Far seso a xe na ròba bela, la xe na ròba poxitìva, xe asùrdo inrabiarse, ansi saria vargognoxo no fàrlo.

Na ròba no paremo xò :

Co vien on tremòn (teremòto) no se pol preveder; ma co a slavaja fìso in montàgna, se pol preveder de òre el dixàstro. Se pol avertìr la popolasiòn, far evacoàr, libaràr i animàli, metar al segùro le màchine e la roba ai piani tera. Chi gàlo la responsabilità de fàrlo? Naltri de la Gaxeta? La Venesia la ga subìo on dàno de 3 mila milioni de euri, gnisòn darà gninte, ansi tàse e multe de l’ispetorà al laòro le piòve senpre pi pexànti co la sòlita scùxa (“sicurezza”). A frente de on dixàstro cusì, invese de sercàr dele responsabilità i ga pensà puìto de sensuràr l’ònega òxe ca ga sigà inte el mùcio de rufiàni de rejìme. Bel mòdo de èsar responsàbili, conpliminti sul sèrio.

Ghemo sofresto, semo drio pagàr co presion enormi da tùto el staff de poder, ma rexistaremo, pi de coparne no i pol fàr, ansi la morte pa i pària la xé na libarasiòn. Naltri femo la stòria, no la subìmo fa la Lega Nord, no contemo bale tipo : indipendenza, devolution, federalixmo, federalixmo fiscàle, federalixmo demaniàle…….. A xè òra de molàrghela contàr bàle la xènte, no semo mìa mòne. L’ònega ròba ca canvia a xe i privileji ca ghe crèse ai cantastòrie.

Ghemo vìo 3 àni maravejòxi, ringrasiemo i suporter tecneghi del sìto ca no i se ga mai parmetesto de sensuràrne a costo de perdar el laòro.

La Gaxeta la ve dìxe adìo, se ghemo divertìo, ma tuto finìse, anca la italia.

Ve asémo co le làgreme ai òci.

grasie

R. e………

written by

The author didn‘t add any Information to his profile yet.