I TABÙ DE ON SERTO VENETIXMO

A fa mal ricognosarse al spècio, e a fa ncora pi mal co se se inacorxe de èsar pì brùti de chelo ca se credèa.
On a dì rìva on bòcia e el sìga ca el prìnsipe el xé sensa vestìi e tùti a ghe càsca el paraòci e i se mete rìdar, fòra ca el prìnsipe ca el se inacòrxe de chelo ca el xé, e el se inràbia, magàri metendo in prexòn el bòcia.
Fin l’arìvo de Copernicus, la majòr parte dei “siensiàti” li ripetea la storieta ca el sol el va par atorno la tera. Copernicus e Galilei li ga semenà el dùbio, ansi i ga dìto la ròba pi naturàl dal punto de vìsta dei fàti portando pròe incontrovertìbili. Chi ca gheva prejudìsi invese el ga torturà e inprexonà a vìta Galileo Galilei
L’evidensa la xé evidente fin ca tùti i ciàpa cosiensa. Gnisòn mòro o racoaxi pensàva èsar sciào in inte l’Alabàma del 1800. On òmo nasesto sciào, el vedarà la so condisiòn fa normàl. Co, gràsie a l’iluminixmo fransexe, se ga verto el tròdo a idèe de ugoaliansa e libertà, calchedòn el ga semenà el dùbio ca i mòri de l’Alabàma li xèra sciài e li gheva el dirìto a la libartà, cusì a xè scominsià la lòta pa i dirìti sivìli. I primi parò ca li ga semenà ste idèe in Alabàma i xe stà picà o bruxà vìvi da chi ca gheva i prejudìsi!
Fin l’aprile del 2011 in tute le scòle de la Venèsia i profesùri li dàva pa scontà ca  se ghese da parlàr el taliàn, fin ca on studente inte na scòla de Basàn el gà creà on dùbio sevitando durante l’interogasiòn a parlàr Vèneto. El studente el xé sta trà fòra da la scòla e sospexo da chi ca gheva prejudìsi.
Fin el 2008 rento el Venetìxmo, ghe xèra on tabù, gnisòn el se sognàa de creàr on partito politego independentista. Na bòna féta de Vèneti invese de sercàr le raxòn pa creàr sta forsa politega independentista, li sevitava farse seghe mentàl co raxòn stratejeghe del tìpo: “xe màsa presto”, “no xé el momento stòrego”… In sto mòdo pa àni se gheva rinvià la nàsita de on partito independentista. Le parole “autonomìa”, “federalixmo”, “autogoerno” le popolàva la boca dei ativìsti Vèneti, fin ca on dì, òn el se ga sognà de dir “fémo on partito independentista”. Sentenàri de Vèneti frente a sta propòsta li se ga vedesto al spècio e li  se ga inacòrto de racoanto stùpidi li xèra stà. Existe on mecanìxmo psicolojego ciamà “autorimosiòn”, ca vol dìr ca co se càta calcosa de scòmodo rento el propio inpianto ideolojego (na idea, on mòdo de èsar, on rajonamento falàse), invese de canviàr o doparàr la rasionalità pa risolvarlo e canviarse de mentalità, se preferìse rimòvar la chistiòn. Pa justifegàr la rimosiòn de idèè scòmode dal nòstro cào, se scomìnsia tiràr anatèmi e criminalixàr chi ca ga creà sti mèmi “invaxìvi”, sti mèmi ca ne ròxega la cosiensa e ne fa vardarse al specio e capir racoanto ipocriti e ignoranti sémo. Eco ca scàta: emarjinasiòn, ostrasixmo, criminalixasiòn, sensùra, eliminasiòn fìxega inte el pì estremo dei càxi.
I tabù ca on serto Venetìxmo el fa fadìga rimòvar, e ca li pàra i so adèpti inte on stàto schisofrenego ògni olta ca li vien tirà fòra, li xé de natura sesuàl, relijòxa, rasiàl, e polìtega co el tòtem sàcro de l’intocabilità de la Lega Nord.
L’omosesualità la xè on tabù, l’intocabilità del catolisexemo la xè naltro tabù, l’antisemitixmo inte na acesiòn slargà a l’antiislamismo, la xé naltro tabù.  In pràtega rento el cào de on serto Venetìxmo, l’èsar Vèneti el xè gràn ligà a ste colòne prejudisievoli. E co on el tòca sti tabù e ghe mete on specio frente sti venetìsti, sciòpa el de ghejo.
A xè vèro, gnisòn el va in piàsa e sìga “Copemo tuti i ebrei, copemo tuti i marochi e i ebrei!”, sarìa inpopolàr e ilegàl, ma i lo pensa, i lo dìxe fra de lòri.
Gavìo mài vedesto on insegnante de la scòla taliàna metar pa iscrito o sigàr in piàsa: “Io proibisco di parlàre Veneto!”. Ghe xèlo on sòlo discorso dei jerarchi naxìsti a ndo se pàrla de “stermìnio”? Ghe xèla na sola carta a ndo Ali Pashà el ga dà ordene de masacràr na milionada e pì de Armèni inte el 1917?
El rasixmo, la discriminasiòn, l’òdio, inte na sosietà “sivil” li vien mascarà, ma li xè lìve latenti parecià vegner fòra co consegoense inimajinàbili. L’etnosìdio, el jenosìdio el xè drìo el cantòn, no sémo pi sivìli dei nostri antenà. No semo mèjo dei taliàni, risciemo far i so eròri.
Eco, chi ca a se vede al spècio, el sòfre e el va in incandesensa sercando scuxe e pretesti irasional pa rimòvar  le idèe rasional ca le mete in discusiòn i so prejudìsi consolidà. Chi ca ga prejudìsi, chi ca vol rimovar i mèmi ca devasta le so sertese e le so credulità, el predilije la sensùra, el fa le ròbe de scontò,  el serca raxòn sensa càpo ne còa, e el lànsa anatemi.
E de tùto no ghemo gnancòra analixà la bòna o màlafede de chi ca fa del prejudìsio na relijòn.

written by

The author didn‘t add any Information to his profile yet.